Vivim en una societat que ha desenvolupat una fòbia al dolor, a la qual ja no hi ha lloc per al sofriment. Aquesta por generalitzada es reflexa tant en l’àmbit personal com en el social i, fins i tot, a la política.
En l’actualitat, la positivitat de la felicitat desbanca a la negativitat del dolor, i s’estén a l’àmbit social. A l’expulsar de la vida pública els conflictes i les controvèrsies, s’instaura una post democràcia, que és en el fons una democràcia pal·liativa. L’imperatiu neoliberal «sigues feliç», que amaga una exigència de rendiment, intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny a un estat d’anestèsia permanent.
Com a «La societat del cansament», Byung-Chul Han parteix del supòsit que en Occident s’ha produït un canvi radical de paradigma. Les societats premodernes tenien una relació molt íntima amb el dolor i la mort, que enfrontaven amb dignitat i resignació. Tanmateix, en l’actualitat, la positivitat de la felicitat desbanca a la negativitat del dolor, i s’estén a l’àmbit social. A l’expulsar de la vida pública els conflictes i les controvèrsies, s’instaura una post democràcia, que és en el fons una democràcia pal·liativa.
