Quan l’Edna torna a Casa Murtra amb l’àvia Rosalia, no pot evitar endinsar-se en els buits i els silencis de les habitacions, que recorda més grans i menys llòbregues, on es va criar la seva mare i on ella va viure molts estius d’infantesa. Ara, l’àvia tampoc no hi està sola. La Daisy l’ajuda a cuidar la Marcel·la, l’antiga mainadera de la família, que ha patit un ictus. Totes quatre conviuran uns dies amb els flaixos d’una vida anterior que no vol passar del tot. Perquè entre les parets de la casa s’amaguen els secrets d’una nissaga de dones que es van haver d’enfrontar als conflictes que duen, encara, a flor de pell.
A La taca, l’escriptora Laia Asso ens ofereix una novel·la coral de dones lligades a les circumstàncies dels seus temps. Una història que transcorre entre generacions i classes socials per parlar-nos, de manera íntima i delicada, de maduresa i dol, però també de les ganes de viure i sobreviure a les adversitats. Després de la gran acollida de la seua obra de debut, Ventres de paper, Laia Asso ens toca el cor amb el llegat ocult que hereten mares i filles sense saber-ho, com la petjada en forma de flor de murtra que duen, totes, gravada a la pell.
