L’Ignasi tenia un sentit elevat de l’amistat. Al seu costat, t’hi senties bé, i les seves llargues explicacions no eren mai pedants. Era un home senzill, amb sentit de l’humor, que no se les donava de savi, tot i saber moltes coses, més del que podria semblar.
El seu do eren les llengües, antigues i modernes, i l’explicació de la Paraula de Déu. Recordarem l’Ignasi per damunt de tot com a «pastor», com a fill del Cor de Maria i deixeble de sant Antoni M. Claret, com a home d’un gran cor, que sabia comunicar
amb passió el que portava a dins, sobretot les Santes Escriptures, que congriava al seu voltant un flux d’amistat i bonesa, que va viure per als «altres»
sense posar límits a aquesta paraula. Aquest llibre, que recull alguns dels seus escrits,
dona fe del tremp que va moure el P. Ignasi Ricart. El seu testimoni, vàlid i perdurable, resta en mans del Senyor. Ho saben els molts amics que va deixar i que el recorden amb afecte.
