Recordo que en un dinar amb Joan de Sagarra li vaig comentar que volia
escriure sobre la Barcelona dels anys 80. I em va dir: per què no fas un Je
me souviens, com Georges Perec?
Així va sorgir aquest inventari de records i evocacions d’una Barcelona
que vaig conèixer, que vaig gaudir i que ja no existeix.
Records de bars, botigues, restaurants, dissenyadors, polítics, artistes,
amics, i també de persones que vaig tractar o, simplement, em vaig trobar
algunes vegades.
Records sense una seqüència cronològica però que despertaran en els qui
van viure aquella Barcelona els seus propis records.
Un exercici de memòria i, per què no, de certa nostàlgia, sobre una
ciutat inquieta, efervescent i creativa en la qual les agendes estaven cada dia
plenes de festes, inauguracions i concerts.
Una ciutat que realment sí, sí va ser més que mai.
