Les opcions de futur d'un país com Catalunya ara mateix són confuses per la majoria dels catalans. Un país que manifestament aspira (per voluntat popular) a sortir de la cotilla que suposa formar part de l'Estat espanyol però que a la vegada es ressenteix de la manca d'un precedent, i per tant d'un mecanisme, sobre com fer-ho en el si de la Unió Europea.
Ja fa temps que la carpeta catalana s'ha fet un lloc en els principals despatxos europeus i fins i tot en les reflexions públiques de dirigents i mitjans internacionals, ni les capitals dels estats membres ni Brussel·les no poden ignorar-la. Com tampoc no podem ignorar tots plegats que el projecte europeu en conjunt està abocat a un atzucac si no hi ha un canvi de rumb radical.
Som un nació europea aspira a ajudar a entendre on som, valorant d'on venim, per visualitzar millor cap a on anem. I, sobretot, com hi anem.
